Autoavaluació

Aquesta part de l'assignatura de Comunicació i Interacció Educativa II, m'ha ajudat molt a entendre una mica més de tecnologia, veure-ho des d'un punt diferent. He après moltes coses sobre què és la web 2.0, els seus principis, les seves principals utilitats i com utilitzar les seves eines de manera profitosa, aprofitant la interacció amb altres persones i ajuntar coneixements.

M'ha semblat interessant aquesta part de l'assignatura ja que hem fet lectura d'articles, hem analitzat anuncis i escenes de cinema, hem relacionat el cinema i les eines tecnològiques amb l'educació, hem vist les diferents competències digitals que hi ha i hem fet una valoració personal de com tenim cada competència... En definitiva, he après coses que jo sola pel meu compte no hagués après i de maneres diferents, cosa que ha portat a que l'assignatura no sigués rutinària i cada dia féssim coses diferents.

També m'ha semblat interessant saber una mica més sobre els diferents recursos audiovisuals, entenent així, quin sentit es vol donar depenent de com s'utilitzin aquests recursos, em va agradar molt.

Personalment, sempre he fet les entrades que corresponien al blog i ho he intetat fer de la millor manera que sabia, tot i que algunes estàn més elaborades que altres, per això n'he triat 4 per l'avaluació. Així com a conclusió, diria que la meva valoració és positiva.

Experiència educativa amb tecnologia

A 3r d'ESO a l'assignatura de català ens vam llegir un llibre. La professora ens va demanar que d'aquest llibre triessim un capítol i la representessim mitjançant el vídeo. Vam haver de fer una presentació explicant el capítol de manera teòrica i després afegir-hi el vídeo de nosaltres representant-la. 

Per poder fer-ho, havíem de tenir uns coneixements per fer presentacions ja que vam preparar unes diapositives amb fotografies i música que explicava el capítol.

Per fer el vídeo també ja que al haver de representar el capítol sencer, havíem d'anar tallant el vídeo i seguir grabant, anar cambiant l'escenari, el vestuari... i això és el que més ens va costar ja que no teniem molta experiència en grabar diferents escenes i ajuntar-les.

Va ser una activitat molt innovadora. Era creativa perquè cada grup podia triar el capítol que vulgués i representar-lo i cada grabació era diferent ja que cadascú va escollir com fer-ho, el material, el vestuari, el lloc on passés l'escena... Això ens va ajudar a millorar la nostra alfabetització informàtica alhora de enganxar diferents escenes de vídeo. Ens va servir també per interactuar entre nosaltres, conèixen's més i a nivell educatiu vam apendre moltes coses del llibre i és un llibre que no sen's oblidarà mai totes les escenes; sempre que el recordem, imaginem els nostres companys representant-la! També vam apendre a nivell de català, ja que aquesta era l'assignatura i la professora li donava molta importància a la part escrita i a la nostra pronunciació.

Utilització eines per fer vídeos

Aquest és el vídeo que vaig fer per l'exposició del meu treball de recerca l'any passat que anava sobre l'esport en disminuïts físics. Vaig utilitzar un programa que es diu Windows Movie Marker, Vaig triar aquest programa ja que és molt fàcil d'utilitzar. Explicaré una mica com ho vaig fer:

-Primer abans de començar, tenia una idea clara i precisa de com volia que fos el vídeo.

-Després vaig seleccionar les imatges i les frases que hi volia col·locar i vaig guardar-les amb un ordre.

-Vaig importar les fotos cap al programa.

-Vaig posar-hi diferents efectes, transicions i vaig afegir-hi també el títol.

-Quan m'havia agradat com quedava i ja m'hi havia barallat, vaig triar una cançó que reflexés el que volia donar a entendre amb el vídeo i també vaig importar música. Vaig triar des d'on i fins on volia que hi hagués música.

-Finalment, vaig finalitzar la pel·lícula guardant-la al ordinador i en un CD.

Recomano aquest programa ja que és molt fàcil d'utilitzar i hi ha moltes possibilitats de posar efectes i trancisions.

Anàlisi so, ritme i color

Escena del Tango de Roxanne de la pel·lícula Moulin Rouge

SO: Al principi es combina la veu del personatge amb una música forta de violí que li dóna intensitat i emoció a l'escena quan el duc (el protagonista) s'enfada. Hi ha dues melodies, la del tango que és més forta i dura i una més fluixa que reflexa els gels que té ell de la seva estimada. Aquestes dues melodies es van alternant fins al final que es solapen. 

La música d'aquesta escena no és una banda sonora original, és una cançó que ja existia, versionada.

RITME: Al principi quan va parlant el protagonista, el ritme és lent: tota l'estona són plans d'ell parlant amb la música marcant el final de les frases que diu, però poc a poc el ritme va augmentant fins a fer-se ràpid quan estàn tots ballant alhora, on hi ha una combinació de plans que ens mostren el ball de les diferents parelles secundàries i de la parella principal.

COLOR: s'utiltzen colors càlids: llums vermelles/granates, grogues i taronges que contrasten amb el fons fred. Aquests colors s'utilitzen per donar intensitat i emoció a l'escena, produeixen la sensaió de sortir del pla i aproximar-se a l'obsrvador. Representen el poder, la intensitat.

Anàlisi de la iluminació

Escena del Tango de Roxanne de la pel·lícula Moulin Rouge

Al principi de l'escena, comença amb poca llum, amb una llum dura que dóna importància als contrastos amb les ombres i els personatges. Aquesta llum fosca li dóna molta intensitat a l'escena. S'utilitzen colors càlids que contrasten amb la foscor de l'exterior.

També es destaca l'utilització de llum suau que permet veure detalls entre les ombres, com els personatges secundaris.

A poc a poc, es van encenent llums que enfoquen als personatges mentre que el voltant està a les fosques. S'utilitza la llum contra que separa els personatges del fons, els perfila i no té tanta potència com la llum principal.

Al final, la llum és més present quan ballen tots i s'il·lumina tota l'escena, no només utiltzant la llum contra per als personatges principals.

Anàlisi d'un anunci de publicitat

Anunci: Coca-cola: Cámaras de seguridad

Aquest anunci ens vol donar a entendre que en la nostra societat també hi ha molts actes bons, d'amor, humils i de solicaritat amb bona fe i que no només hi ha actes nocius. Vol  relacionar totes aquestes bones accions amb el producte de coca-cola i donar a entendre que aquest ens portarà felicitat. S'utilitza una música en anglès durant tot l'anunci per donar dinamisme i més emoció en les escenes.

Plans i angles:

Hi ha una utilització contínua de plans generals que ens mostra tot l'entorn d'on passa l'acció. També hi ha primers plans com quan ensenya la càmara de seguretat que graba les diferents accions o podriem parlar de diferents plans americans que enfoquen des de dalt on esà situada la càmera de seguretat fins a baix on està succeïnt l'acció. Per últim, ens mostren en algunes escenes plans normals col·locats a l'altura de la visió.

Pel que fa als angles utilitzats, en quasi tot l'anunci és l'angle picat, per sobre dels personatges que dónen l'acció en l'anunci i alguns molt alts.

La il·luminació de l'anunci és mínima i d'imatges de mala calitat donant a entendre que han estat grabades per la càmera de seguretat i només apareixen colors vius i lletres amb el fons vermell (relacionant amb el producte) al principi i al final de l'anunci.

El cinema i l'educació

Des del meu punt de vista, el cinema és un molt bon mètode per ensenyar als alumnes i que pot actuar com un bon recurs didàctic i pedagògic. És una representació de tot el que passa, ha passat i del que pot arribar a passar. Així podem dir que és un reflex del que veiem en el nostre dia a dia, de la societat i de moltes tradicions o costums. 

 La mostra d’aquesta realitat, aporta als alumnes un exemple de com actuar, una associació de diferents idees i reflexions i, a més, ajuda moltes vegades a memoritzar amb el que anomenem memòria fotogràfica.

També crec, que veure cinema a classe o proposar activitats individuals o en grups a través de pel·lícules, són activitats que no és el que es fa normalment a classe i això porta a trencar amb la rutina del dia a dia i incrementa el seu interès cap al tema que han d'aprendre. També ajuden als estudiants a tenir més opinions crítiques i a sensibilitzar-se mitjançant el seu caràcter visual, sonor... 

La meva conclusió és que el cinema és un molt bon recurs com a mètode educatiu i s'hauria de fomentar més aquestes activitats en els centres escolars.