SO: Al principi es combina la veu del personatge amb una música forta de violí que li dóna intensitat i emoció a l'escena quan el duc (el protagonista) s'enfada. Hi ha dues melodies, la del tango que és més forta i dura i una més fluixa que reflexa els gels que té ell de la seva estimada. Aquestes dues melodies es van alternant fins al final que es solapen.
La música d'aquesta escena no és una banda sonora original, és una cançó que ja existia, versionada.
RITME: Al principi quan va parlant el protagonista, el ritme és lent: tota l'estona són plans d'ell parlant amb la música marcant el final de les frases que diu, però poc a poc el ritme va augmentant fins a fer-se ràpid quan estàn tots ballant alhora, on hi ha una combinació de plans que ens mostren el ball de les diferents parelles secundàries i de la parella principal.
COLOR: s'utiltzen colors càlids: llums vermelles/granates, grogues i taronges que contrasten amb el fons fred. Aquests colors s'utilitzen per donar intensitat i emoció a l'escena, produeixen la sensaió de sortir del pla i aproximar-se a l'obsrvador. Representen el poder, la intensitat.
COLOR: s'utiltzen colors càlids: llums vermelles/granates, grogues i taronges que contrasten amb el fons fred. Aquests colors s'utilitzen per donar intensitat i emoció a l'escena, produeixen la sensaió de sortir del pla i aproximar-se a l'obsrvador. Representen el poder, la intensitat.
Bona anàlisi pero cal especificar el per què d'aquests recursos. Ho fas per exemple quan parles de la música. Peró els colors... Més aviat es tractaria d'indentificar el significat o les sensacions que vol transmetre la escena...i desprès buscar els recursos més destacats amb tal de transmetre aquest significat.
ResponderEliminar